Les desavinences entre tres germanes de bona família va desembocar en una mort violenta i en un judici de conseqüències inesperades que van commocionar la societat guixolenca de postguerra
Aquell 1 de gener, cap a les 9 del vespre, Josefina Pascual Pascual, de 56 anys, fou atacada sobtadament per l’esquena i apunyalada al coll en entrar al domicili del carrer Sant Llorenç. Les seves germanes, Teresa i Jacinta, de 55 i 49 anys, eren dins la casa i avisaren el metge perquè en certifiqués la defunció per causes naturals. Hi ha qui diu que li col·locaren un collaret al damunt amb la intenció d’amagar la ferida. Les dues dones van ser ràpidament acusades d’assassinat i empresonades. Amb els estralls de la Guerra Civil encara recents, la notícia generà un gran rebombori. Les detingudes pertanyien a una família acomodada de Sant Feliu, devota i conservadora, i eren filles del controvertit mestre d’obres Pere Pascual Baguer i cosines germanes del periodista i escriptor Agustí Calvet Gaziel.
Les investigacions van posar de manifest la difícil convivència a la llar de les Pascuales, totes tres solteres i de caràcter molt diferent. Jacinta, la més religiosa i emocionalment feble, era presidenta d’Acció Catòlica. Teresa, en canvi, era enèrgica i es guanyava la vida com a professora d’idiomes. Josefina, la rebel, havia tornat de Barcelona en esclatar la guerra, buscant la seguretat de la llar familiar tot i l’oposició de les germanes, que criticaven el seu caràcter independent. Un quart personatge contribuí a tensar les hostilitats cap a la Josefina: un jove alumne de la Teresa natural de Palamós anomenat Josep Roselló, que poc a poc s’havia guanyat la confiança tant de la seva professora com de la Jacinta. Fins al punt que, durant la guerra, Roselló s’amagà a la casa en ser cridat a files de l’exèrcit republicà. Després, les seves visites a les dues dones havien estat cada vegada més freqüents. Alguns insinuaven que la relació amb la Jacinta anava més enllà de l’amistat, malgrat la significativa diferència d’edat que els separava...
El judici pel cas Pascual s’inicià a Girona el 1943 enmig d’una gran expectació. El fiscal demanà la pena de mort per la Teresa i la Jacinta Pascual, i 14 anys i 8 mesos de presó per a Josep Roselló com a còmplice. Tothom donava per fet el veredicte de culpabilitat. Però en un gir de guió, una de les defenses aconseguí plantejar un dubte raonable al tribunal en no poder-se determinar qui hauria estat l’autor material del crim. No oblidem tampoc que els aires del nou règim bufarien a favor dels acusats, tant per l’exemplaritat cristiana d’elles com per la determinació d’ell de no haver volgut combatre contra l’exèrcit franquista. La sentència absolgué els acusats de tots els càrrecs i els posà immediatament en llibertat. L’escàndol fou enorme i la indignació dels guixolencs majúscula. La Jacinta i la Teresa Pascual retornaren a Sant Feliu, però incapaces d’afrontar el rebuig dels seus conciutadans es mudaren a Barcelona, on van morir als anys setanta.
D’aquesta història se’n va fer ressò la premsa gironina de l’època i molts guixolencs la recordaven encara dècades després. El periodista Pau Lanao va recollir-la en un article per a la revista Presència el 3 de febrer de 1985.
Text i imatge: Marc Auladell Agulló
Arxiu Municipal de Sant Feliu de Guíxols