La silueta del moll del port ocupant l’horitzó de la badia de Sant Feliu s’ha convertit en quelcom molt familiar per tots els guíxolencs
Avui dia sembla que el port de Sant Feliu sempre ha existit, fa tant de temps que està davant de la nostra platja que es fa difícil imaginar la badia sense ell! Però no sempre ha estat així, de fet, durant tot el segle XIX la ciutat només va disposar del port natural del racó de Llevant per donar servei als vaixells mercants que arribaven a la nostra ciutat. L’aparició dels vapors de càrrega que a finals d’aquell segle començaren a substituir els velers, i l’augment del tràfic comercial derivat de l’esplendor de la indústria del suro, portaren els guixolencs a perseguir el somni de la construcció d’un port comercial per la ciutat. Aquest desig no es veuria complert fins a l’any 1904 amb la col·locació de la primera pedra del port de Sant Feliu, per part del rei Alfons XIII. Semblaria que, amb la intervenció reial, la cosa estaria enllestida ràpidament, però no va ser així. Els treballs avançaren amb molta lentitud fins a l’any 1906 en què començaren a agafar un bon ritme. Tot i això les obres s’allargarien durant dotze anys més. Finalment, el 1918 (i potser una mica precipitadament) es donaren oficialment per acabades les feines de construcció. Tot i l’anunci de les autoritats, la realitat és que es continuarien executant diverses tasques per enllestir el port fins al 1920. Podríem dir que aquí s’acabarien les obres? Sí i no, ja que molts historiadors consideren que el port restà inacabat com a infraestructura de comunicacions fins a la construcció de la connexió viaria amb l’estació del tren de Sant Feliu a Girona, fet que no arribaria fins al 1924, vint anys després de la col·locació de la primera pedra reial, és a dir, dues dècades d’anar fent!
Text: Josep Auladell Payró / Imatge: Jesus Mauri
Arxiu Municipal de Sant Feliu de Guíxols